Entrevista a Las Amigas del Coco - Coworker MODA22
Explica’ns qui ets i a què et dediques.
Sóc la Noemí Balaguer i sóc la Dissenyadora de la marca Las Amigas del Coco.
Com va sorgir aquesta aventura?
Quan vam començar érem dues noies que ens vam conèixer per un amic que teníem en comú que li deien Coco. Les dues havíem estudiat moda, ella treballava en una empresa i teníem ganes de provar. Jo havia fet un intent amb una marca infantil, ella es va afegir però no li venia molt de gust fer nen i vam començar de cero. Compràvem teixits als Encants i fèiem quatre samarretes i les veníem als mercats. Funcionava bé, als amics els hi agradava molt. Després, passat mig any o una mica més, vam decidir tirar-nos a la piscina i fer una cosa amb cara i ulls. I així vam començar. Fa un temps ella ho va deixar per motius personals i jo he continuat.
Et veies en un futur creant la teva pròpia firma?
Si! (respon de seguida i rient), de fet mai vaig buscar feina de dissenyadora en una empresa, no em cridava l’atenció. A part, quan vaig acabar la carrera, vaig començar a estudiar una altra carrera. El que si és veritat és que a l’escola sempre et diuen que si vols muntar la teva pròpia empresa treballis abans per altres per agafar experiència. Però les ganes d’emprendre, de provar, de fer-ho pel teu compte em van poder més. Les ganes de dissenyar el que a tu t’agrada. Perquè quan estàs en una empresa estàs supeditat al que facin.
Com és un dia a dia teu? Depèn del moment creatiu en el que estiguis. Ara estic creant fitxes tècniques i patronant. Quan estàs dissenyant et passes el dia davant l’ordenador, buscant inspiració, dibuixant models,… Després ve el moment de producció que és quan no paro mai per MODA22 perquè has d’anar a l’estampador, a buscar teixits, peces,…. És molt divertit, a mi m’agrada molt perquè tot és nou cada dia. No hi ha res rutinari. Cada dia és un aprenentatge. No hi ha res establert.
Parla'ns sobre la nova col·lecció: Com és?
Hi ha una mica de tot, però crec que en línies generals té un punt més madur, busco un públic més femení, amb molt de color però en una gama més pastel, i uns estampats més seriosos però sense perdre ni molt menys el punt boig i divertit de Las Amigas del Coco. A més pel disseny d'aquets estampats he tingut la sort de comptar amb la col·laboració de Mireia Ruiz de Cocolia, i el resultat ha estat brillant. Em moro de ganes d'ensenyar-ho!
En què t'has inspirat?
Doncs com sempre les meves col·leccions no tenen un tema concret, és a dir que no són conceptuals. És el resultat d'una serie d'imatges, una estètica concreta i potser una mica les meves sensacions al acostar-me a la trentena. La col·lecció es diu The Girl.
Sens dubte tot el protagonisme de la col·lecció se l'enduen per una banda els estampats i per l'altre les esquenes a l'aire, dues de les meves debilitats.
M’han comentat que el primer cop que et van parlar de MODA22 vas escoltar molt atenta, amb els ulls ben oberts. Això va crear un bon feeling ja des de l’inici. Recordes aquest moment?
Si, estàvem al 080! Vaig participar al showroom del 080 i MODA22 va apropar-se i em van explicar el projecte. Em va semblar molt interessant perquè jo també estava en un moment on em sentia una mica estancada. Em van comentar que ho estaven preparant, que encara no ho havien inaugurat, em van donar la targeta i els vaig buscar quan van obrir. Tenia bastant clar que volia venir aquí.
Perquè a part de l’assessorament, què més et pot aportar MODA22?
El tema de compartir espai de treball, de cara a les sinergies, és molt interessant. El treballar amb més gent és molt bo, canvia molt d’estar a casa sol, no pots compartir res amb ningú. Aquí tothom té la seva firma i fa la seva feina però sempre que necessites una segona opinió o resoldre un dubte, és genial. O si ve un proveïdor de teixits a veure’m també els hi puc comentar a ells i al reves. També la comoditat de tenir el taller aquí i estalviar-te els viatges amunt i avall.
Si no haguessis conegut a MODA22 durant el 080, on creus que series ara?
Estava en un moment que pot ser m’hagués plantat. No ho sé. És molta feina i molt difícil. No impossible però necessitava aquesta empenta. Van arribar en el moment perfecte.
