Entrevista a Guillem Rodríguez - Coworker MODA22
Explica’ns qui ets i a què et dediques.
Sóc Guillem Rodríguez, sóc dissenyador i em dedico a treure endavant la meva marca. No fa ni un any que he sortit de l’escola i ara mateix estic treballant en una col·lecció amb la que tinc un parell o tres de col·laboracions amb artistes, treballo també amb unes noies que fan joieria i amb una altra noia amb la que tinc una col·lecció de bosses.
Com va sorgir aquesta aventura?
Tu ho has dit, va ser una aventura! Al finalitzar l’escola vaig rebre el premi MODAFAD i a continuació l’oportunitat de desfilar al 080 Barcelona Fashion Week amb la col·lecció hivern 2014-2015 i una segona desfilada que és el que estic preparant ara per l’estiu 2015 al 080 també. Entremig de tot això també va sortir el premi de l’associació ANDE, que em van nombrar millor dissenyador d’Espanya i em permetia viatjar a Who’s Next (Paris). Això va ser el fet el que em va fer tirar endavant.
Tu et pensaves que al sortir de l’escola tot aniria així?
No m’ho imaginava gens! De fet la situació m’ha anat bastant gran. Penso que no ens ensenyen a guanyar en cap moment, estem més acostumats a perdre o quedar segons i no hi estava acostumat. Ni a la premsa, a que em fessin preguntes, ni a les entrevistes. Però m’he anat adaptant mica en mica.
I també païr-ho, no? Perquè pot ser no podies gaudir del moment tan important que vivies? Si que el vivia però realment no estava assumint el que m’estava passant o quina repercussió ha tingut, ha sigut molt xocant veure’m en llocs on no m’hagués imaginat mai.
I com és un dia a dia teu ara mateix? Un estrés constant. Ara mateix estic preparant la col·lecció, estic a tres setmanes i això vol dir córrer, responsabilitats, delegar feina, buscar teixits, fer probes, modificacions...
Creus que és bo delegar?
Sí, de fet tinc dues noies que m’ajuden actualment. I treballant amb en Llorenç Roset tot se’m fa més fàcil a l’hora de produir una col·lecció, poder accedir a la maquinària i que el robot t’ho talli tot et dóna més marge de temps.
Recordes el primer cop que vas sentir a parlar de MODA22?
Sí, me’n van parlar a través de MODAFAD. Jo just havia agafat un estudi però em va cridar l’atenció i vaig decidir venir a veure-ho i a l’altre estudi vaig durar ben poc (riu).
Què és el primer que et va passar pel cap el primer cop que vas sentir a parlar de MODA22?
Sobretot curiositat. Em preguntava ‘serà veritat?’ (riu). Estic molt a gust, si no fos per ells no m’hauria plantejat ni la meitat de coses que m’he plantejat estant aquí. De fet ha sigut un bon motiu per posar-me a treballar de valent.
Hi va haver alguna cosa en concret que va fer decidir-te per MODA22?
La llum que té l’espai, sobre tot. Tenim molta llum natural i això em va fer decidir. I les comoditats que et donen des de MODA22 per poder desenvolupar la teva feina tots els dies de la setmana.
Hi ha quelcom en concret en el que tu creus que ara mateix MODA22 t’està ajudant?
Tot el tema d’assessorament, és un tema que ningú t’ensenya i menys quan acabes de sortir de la carrera. Sempre ho he dit, que és molt important que entitats com MODAFAD, ANDE... ens donin oportunitats per fer difusió i poder desfilar en passarel·les però el que realment ens fa falta és l’estructura. I això és el que trobes aquí.
Com creus que pot MODA22 ajudar a altres joves emprenedors?
Doncs de la mateixa manera que ens està ajudant a tots els emprenedors que estem aquí: preparant l’estratègia, ajudant amb la producció, coses que se’ns escapen i que evidentment és lògic que no pot fer una sola persona.
Com et veus en un futur?
M’agradaria expandir-me i viatjar a Europa. També voldria anar a fer de professor a Mèxic, és un país que el tema de la moda falta i per tant se’ls ha d’ajudar a portar-los al món contemporani, tenen una cultura molt rica i uns recursos exquisits.
El consell que donaria a tots els que estiguin interessats en MODA22 és...
Que vinguin i ho coneguin!
I el teu leit-motiv personal?
‘P’alante!’, sempre que tens un problema has de buscar una solució. No pots quedar-te parat.
